13 DE MAYO

ELENA ARENAS MARTÍNEZ

 L´altre dia en castellà vam veure un article que em va cridar molt l'atenció , no sols pel seu contingut sinó per la finalitat que perseguia.

 Intentava conscienciar sobre este gran problema a les jóvens,  ja que va especialment dirigit a elles.
 Actualemente este és un tema molt tractat en els mitjans de comunicació a fi d'acabar amb esta lluita.
Estic totalment d'acord amb l'autora però, em pareix que no estem prenent el camí correcte ja que continuen havent-hi comportaments com els que descriu l'article. És ben cert que s'estan realitzant moltes campanyes en contra del masclisme , però el comportament de la societat en general  i les pel.lícules junt a les series de televisió, no contribuïxen a erradicar el problema


Isabel Vicente Llegia l'altre dia un reportatge en què s'arreplegaven les conclusions d'una enquesta realitzada a adolescents sobre la influència que sobre ells poden causar els rols masclistes de les sèries de televisió. Doncs bé, resulta que a les jóvens els agraden els roïns de les pelis, els térbols quelcom canalles, els turmentats als que finalment salva l'amor, la qual cosa, portat a la vida real, es traduïx en que t'atraga més el repetidor descabellat i eixancat de l'última fila que el bon xic i amic etern que s'assenta al teu costat. Res de nou, com tampoc ho és que moltes xiquetes continuen pensant que no és roín que el noviete controle com et vistes, o es crega amb drets per a llegir els teus missatges en el mòbil considerant que els zels o el control són una prova d'amor. Al cap i a la fi, com tots sabem, el ser amat és quasi perfecte, i si té algun defectet, és corregible i a més ho fa interessant. Doncs bé, xiques, serà que no.Si quelcom hem aprés en la meua generació, és que ací no canvia ningú. Només s'empitjora. I en açò no hi ha excepcions. No passa res per enamorar-vos d'un xic lleig, però, tingueu-ho clar: Amb el temps, es farà encara més lleig, i damunt, vell. Doncs bé, açò val per a tot. Assumix que eixa introspecció que et fa veure-ho com un xic misteriós i taciturn, pot convertir-ho en un parell d'anys en un ser avorrit a què no aconseguiràs desapegar de la pantalla de l'ordinador, i eixe fester i seductor a qui creus que calmaràs quan ho fiques en el teu llit, s'acabarà escapant de farra en quant et dónes la volta llevat que ho acceptes com és o et convertisques en la seua companya de parranda. Al temps i verás... Si ara és antipàtic amb la teua família, en un temps deixaran de parlar-se. Si en les primeres cites es resistix a acompanyar-te al cine, dóna per fet que mai ho farà.  Si no és detallista, no et canses insinuant-li el feliç que et faria que et regalara flors pel teu aniversari perquè te les regalarà una vegada, i l'any següent t'emportaràs un botó. En fi, que en la vida real, les granotes, per molt que les beses, continuen sent granotes, i el que és bord, grosser, vague o egoista seguirà sent-ho fins que es muera... I per favor, dóna-li porta ja a eixe imbècil que et controla els missatges del mòbil, et crida si et veu amb un altre xic i t'obliga a cordar-te un botó més de la camisa. Amb el temps, si no ho frenes, es creurà el teu amo i eixes «muestras d'amor» que ara fins a t'afalaguen, et poden acabar portant a les portades dels periòdics. El que és masclista, violent i possessiu als 20 anys, acabarà, si li deixes, maltractant-te als 30 i maleïda la gràcia que té això